“ELS ALUMNES DE LA GENERALITAT. ELS INSTITUT-ESCOLA REPUBLICANS”. SALVADOR DOMÈNECH I DOMÈNECH. PUBLICACIONS DE L’ABADÍA DE MONTSERRAT. BARCELONA 2009.
El treball està prologat per la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, i pels expresidents de la Generalitat, Pujol i Maragall (el seu pare va ser mestre d'un dels centres estudiats). Es narra, a través de les seves 390 pàgines, la creació dels Istitus-Escola, obra de la Conselleria de Cultura de la Generalitat catalana. L'autor, historiador i pedagog especialitzat en psicopedagogia, té en el seu haver obres tan importants com "Manuel Ainaud i la tasca pedagògica de l'Ajuntament de Barcelona", "L'Institut-Escola de la Generalitat i el Doctor Josep Estalella", " Els alumnes de la Repùblica "(Publicacions de l'Abadía de Montserrat, 2008), considerades com obres fonamentals per a la recuperació de la memòria sobre el treball de renovació pedagògica que es va realitzar a Catalunya des d'inicis del segle XX fins al final de la Guerra civil. Alguna personalitat ha definit aquesta època com a temps d'il • lusió i esperança, una utopia social de la que alguns estudiants van gaudir uns anys. L'ensenyament va ser considerat una eina que es va convertir en un dret fonamental d'accés lliure, universal i gratuït, un dels puntals de les reformes republicanes. Com la seva obra anterior fa partícips als autèntics protagonistes, aquells que van ser alumnes dels 4 Instituts-Escola de la II República a Catalunya: 3 a Barcelona i un a Sabadell. Les opinions manifestades comprenen un temps des de febrer de 1932 a gener de 1939. A través d'un llarg qüestionari es donen resposta, per part de 70 exalumnes, a una serie de preguntes, 70 anys després d'aquella experiència. Es reflecteixen els valors que no es van ensenyar, però van ser apresos i viscuts, el que va ser l'ensenyament secundari, pont entre el primer ensenyament i la Universitat. Es parla dels professors, mètodes impartits, avaluacions, rutina escolar, sortides extraescolars, religió, instal.lacions, intercanvis, activitats escolars, esportives i complementàries, revistes, festes, hàbits médico-higiènics, etc. Es repassa la figura del Dr Estalella i altres directors, amb un llistat curiós sobre el personal subaltern i no docent. Serveix de recuperació del patrimoni pedagògic d'aquell moment històric. Treball ben documentat, que compta amb l'experiència dels seus protagonistes. Àmplia i impagable documentació fotogràfica, sobre escoles, i les seves activitats escolars, propietat de l'autor del treball En els annexos es faciliten notícies de l'Associació d'Amics de l'Institut-Escola, legalitzada el juliol de 1979. Relació del professorat dels Instituts -Escola de la Generalitat. Llibre necessari per a tots els interessats en l'obra revolucionària de la pedagogia catalana fins al final de la guerra. Interessant per a tots els amants de la historiografia republicana i en especial per als interessats en la Història de Catalunya.
“ELS ALUMNES DE LA GENERALITAT. ELS INSTITUT-ESCOLA REPUBLICANS”. SALVADOR DOMÈNECH I DOMÈNECH. PUBLICACIONS DE L’ABADÍA DE MONTSERRAT. BARCELONA 2009.
El trabajo está prologado por la concejala de Educación del Ayuntamiento de Barcelona, y por los expresidentes de la Generalitat, Pujol y Maragall (cuyo padre fue maestro de uno de los centros estudiados). Se narra, a través de sus 390 páginas, la creación de los Istituts-Escola, obra de la Consellería de Cultura de la Generalitat catalana, a cuyo frente estuvo Ventura Gassol. El autor, historiador y pedagogo especializado en psicopedagogía, tiene en su haber obras tan importantes como “Manuel Ainuad i la tasca pedagògica de l’Ajuntament de Barcelona”, “L’Institut-Escola de la Generalitat i el Doctor Josep Estalella”, “Els alumnes de la Repùblica” (Publicacions de l’Abadía de Montserrat, 2008), consideradas como obras fundamentales para la recuperación de la memoria sobre el trabajo de renovación pedagógica que se realizó en Cataluña desde inicios del Siglo XX hasta el final de la Guerra Civil. Alguna personalidad ha definido esta época como tiempo de ilusión y esperanza, una utopía social de la que algunos estudiantes disfrutaron unos años. La enseñanza fue considerada una herramienta que se convirtió en un derecho fundamental de acceso libre, universal y gratuito, uno de los puntales de las reformas republicanas. Como en su obra anterior hace partícipes a los auténticos protagonistas, aquellos que fueron alumnos de los 4 Instituts-Escola de la II República en Cataluña: 3 en Barcelona y uno en Sabadell. Las opiniones vertidas van desde febrero de 1932 a enero de 1939. A través de un largo cuestionario se dan respuesta, por parte de 70 exalumnos, 70 años después de aquella experiencia. Se reflejan los valores que no se enseñaron, pero fueron aprendidos y vividos, lo que fue la enseñanza secundaria, puente entre la primera enseñanza y la Universidad. Se habla de los profesores, métodos impartidos, evaluaciones, rutina escolar, salidas extraescolares, religión, instalaciones, intercambios, actividades escolares, deportivas y complementarias, revistas, fiestas, hábitos médico-higiénicos, etc. Se repasa la figura del Dr. Estalella y otros directores, con un listado curioso sobre el personal subalterno y no docente. Sirve de recuperación del patrimonio pedagógico de aquel momento histórico. Trabajo bien documentado, que cuenta con la experiencia de sus protagonistas. Amplia e impagable documentación fotográfica, sobre escuelas, escolares y sus actividades, propiedad del autor del trabajo En los anexos se facilitan noticias de la Associació d’Amics de L’Institut-Escola, legalizada en julio de 1979. Relación del profesorado de los Instituts-Escola de la Generalitat. Libro necesario para todos los interesados en la obra revolucionaria de la pedagogía catalana hasta el final de la guerra. Interesante para todos los amantes de la historiografía republicana y en especial para los interesados en la Historia de Cataluña.
El treball està prologat per la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, i pels expresidents de la Generalitat, Pujol i Maragall (el seu pare va ser mestre d'un dels centres estudiats). Es narra, a través de les seves 390 pàgines, la creació dels Istitus-Escola, obra de la Conselleria de Cultura de la Generalitat catalana. L'autor, historiador i pedagog especialitzat en psicopedagogia, té en el seu haver obres tan importants com "Manuel Ainaud i la tasca pedagògica de l'Ajuntament de Barcelona", "L'Institut-Escola de la Generalitat i el Doctor Josep Estalella", " Els alumnes de la Repùblica "(Publicacions de l'Abadía de Montserrat, 2008), considerades com obres fonamentals per a la recuperació de la memòria sobre el treball de renovació pedagògica que es va realitzar a Catalunya des d'inicis del segle XX fins al final de la Guerra civil. Alguna personalitat ha definit aquesta època com a temps d'il • lusió i esperança, una utopia social de la que alguns estudiants van gaudir uns anys. L'ensenyament va ser considerat una eina que es va convertir en un dret fonamental d'accés lliure, universal i gratuït, un dels puntals de les reformes republicanes. Com la seva obra anterior fa partícips als autèntics protagonistes, aquells que van ser alumnes dels 4 Instituts-Escola de la II República a Catalunya: 3 a Barcelona i un a Sabadell. Les opinions manifestades comprenen un temps des de febrer de 1932 a gener de 1939. A través d'un llarg qüestionari es donen resposta, per part de 70 exalumnes, a una serie de preguntes, 70 anys després d'aquella experiència. Es reflecteixen els valors que no es van ensenyar, però van ser apresos i viscuts, el que va ser l'ensenyament secundari, pont entre el primer ensenyament i la Universitat. Es parla dels professors, mètodes impartits, avaluacions, rutina escolar, sortides extraescolars, religió, instal.lacions, intercanvis, activitats escolars, esportives i complementàries, revistes, festes, hàbits médico-higiènics, etc. Es repassa la figura del Dr Estalella i altres directors, amb un llistat curiós sobre el personal subaltern i no docent. Serveix de recuperació del patrimoni pedagògic d'aquell moment històric. Treball ben documentat, que compta amb l'experiència dels seus protagonistes. Àmplia i impagable documentació fotogràfica, sobre escoles, i les seves activitats escolars, propietat de l'autor del treball En els annexos es faciliten notícies de l'Associació d'Amics de l'Institut-Escola, legalitzada el juliol de 1979. Relació del professorat dels Instituts -Escola de la Generalitat. Llibre necessari per a tots els interessats en l'obra revolucionària de la pedagogia catalana fins al final de la guerra. Interessant per a tots els amants de la historiografia republicana i en especial per als interessats en la Història de Catalunya.
“ELS ALUMNES DE LA GENERALITAT. ELS INSTITUT-ESCOLA REPUBLICANS”. SALVADOR DOMÈNECH I DOMÈNECH. PUBLICACIONS DE L’ABADÍA DE MONTSERRAT. BARCELONA 2009.
El trabajo está prologado por la concejala de Educación del Ayuntamiento de Barcelona, y por los expresidentes de la Generalitat, Pujol y Maragall (cuyo padre fue maestro de uno de los centros estudiados). Se narra, a través de sus 390 páginas, la creación de los Istituts-Escola, obra de la Consellería de Cultura de la Generalitat catalana, a cuyo frente estuvo Ventura Gassol. El autor, historiador y pedagogo especializado en psicopedagogía, tiene en su haber obras tan importantes como “Manuel Ainuad i la tasca pedagògica de l’Ajuntament de Barcelona”, “L’Institut-Escola de la Generalitat i el Doctor Josep Estalella”, “Els alumnes de la Repùblica” (Publicacions de l’Abadía de Montserrat, 2008), consideradas como obras fundamentales para la recuperación de la memoria sobre el trabajo de renovación pedagógica que se realizó en Cataluña desde inicios del Siglo XX hasta el final de la Guerra Civil. Alguna personalidad ha definido esta época como tiempo de ilusión y esperanza, una utopía social de la que algunos estudiantes disfrutaron unos años. La enseñanza fue considerada una herramienta que se convirtió en un derecho fundamental de acceso libre, universal y gratuito, uno de los puntales de las reformas republicanas. Como en su obra anterior hace partícipes a los auténticos protagonistas, aquellos que fueron alumnos de los 4 Instituts-Escola de la II República en Cataluña: 3 en Barcelona y uno en Sabadell. Las opiniones vertidas van desde febrero de 1932 a enero de 1939. A través de un largo cuestionario se dan respuesta, por parte de 70 exalumnos, 70 años después de aquella experiencia. Se reflejan los valores que no se enseñaron, pero fueron aprendidos y vividos, lo que fue la enseñanza secundaria, puente entre la primera enseñanza y la Universidad. Se habla de los profesores, métodos impartidos, evaluaciones, rutina escolar, salidas extraescolares, religión, instalaciones, intercambios, actividades escolares, deportivas y complementarias, revistas, fiestas, hábitos médico-higiénicos, etc. Se repasa la figura del Dr. Estalella y otros directores, con un listado curioso sobre el personal subalterno y no docente. Sirve de recuperación del patrimonio pedagógico de aquel momento histórico. Trabajo bien documentado, que cuenta con la experiencia de sus protagonistas. Amplia e impagable documentación fotográfica, sobre escuelas, escolares y sus actividades, propiedad del autor del trabajo En los anexos se facilitan noticias de la Associació d’Amics de L’Institut-Escola, legalizada en julio de 1979. Relación del profesorado de los Instituts-Escola de la Generalitat. Libro necesario para todos los interesados en la obra revolucionaria de la pedagogía catalana hasta el final de la guerra. Interesante para todos los amantes de la historiografía republicana y en especial para los interesados en la Historia de Cataluña.
Per més informació visiteu: www.salvadordomenech.com
ResponderEliminarPara más información visitar:
www.salvadordomenech.com