LA SETMANA TRÀGICA

“LA SETMANA TRÀGICA DE 1909. L’ARXIU SECRET VATICÀ”. RAMON CORTS I BALAY. PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT.
Dins del gran allau de llibres publicats amb motiu del centenari dels successos que van donar lloc a l'anomenada Setmana Tràgica de la Barcelona del 1909 destaquem, per la seva singularitat i per les seves dades inèdites facilitades, el llibre de Ramon Corts i Balay, historiador i sacerdot que està al capdavant de la parròquia de la Puríssima Concepció (Aragó n º 299) des de 1998, així com a director de la Biblioteca Balmes. Es va especialitzar com a arxiver, després d'estudiar a l'Escola Vaticana d'Arxivística. Ha dedicat diversos anys de la seva vida a consultar els documents dipositats a l'Arxiu Secret Vaticà. És considerat com el català que millor coneix el seu funcionament. Codirector, entre altres treballs, de la imprescindible obra "Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya". El tema monogràfic està situat en l'eix central dels successos de la Setmana Tràgica de 1909. Analitza la Setmana Tràgica vista per algun dels responsables de la Santa Seu. Un tema que segueix obert a la discussió, amb l'aportació de nous documents. Investiga el material dipositat pels responsables durant molts anys a l'Arxiu Secret Vaticà i analitza l'actuació dels homes forts del seu temps a la Nunciatura Apostòlica i a la Secretaria d'Estat del Vaticà. Prova del seu gran valor documental és l'encapçalament que li dirigeix el prevere Dr Vilaseca al rector del seminari de Comillas en relació als successos ocorreguts: "I no obstant, força dir-ho, el que vostès saben, no és la mil lèsima part del succeït: perquè subjecte tot a la prèvia censura militar, no ha deixat aquesta passar cap notícia verídica, i els diaris tots han publicat una breu relació amb les mateixes paraules que la censura ha permès ". Ha posat molta documentació a la llum i abast dels interessats. Prova del seu valor documental cal recordar que per decisió del Papa Benet XVI s'ha procedit a l'obertura dels fons del pontificat de Pius XI, que abasta des de febrer de 1922 a febrer de 1939. Els fets són vistos per la Santa Seu, per informes redactats per preveres d'aquells temps, on el nombre de víctimes s'eleva considerablement fins als tinguts com dades fiables fins avui. S'analitzen els orígens, les diferents protestes de personalitats religioses, successos i les seves conseqüències posteriors a l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, així com els intents d'aconseguir el seu indult, i tambè ressò i les seves conseqüències. Infinitat de comentaris a peu de pàgina. Amb un impagable pròleg de l'historiador Monsenyor Vicente Cárcel Ortí. Com en altres ocasions fem nostres les paraules del prologuista que opina que "s'ha de deixar parlar als documents i a qui els van redactar". La major part del treball està dedicat als apèndixs documentals, on es manté l'idioma original en què va ser redactat, ja sigui en francès, italià, castellà. El treball està completat amb una bona quantitat de material gràfic on s'aprecien signes evidents de la tragèdia. A través de les seves gairebé 600 pàgines és un llibre molt recomanable per a tots els interessats en el tema tractat, ja que facilita nombroses dades i documentació inèdita, així com pels amants de la historiografia catalana i les lluites socials.

“LA SETMANA TRÀGICA DE 1909. L’ARXIU SECRET VATICÀ”. RAMON CORTS I BALAY. PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT.
Dentro de la gran avalancha de libros publicados con motivo del centenario de los sucesos que dieron lugar a la llamada Semana Trágica de la Barcelona de 1909 destacamos, por su singularidad y por sus datos inéditos facilitados, el libro de Ramón Corts i Balay, historiador y sacerdote que está al frente de la parroquia de la Puríssima Concepció (Arago nº 299) desde 1998, así como director de la Biblioteca Balmes. Se especializó como archivero, después de estudiar en la Escuela Vaticana de Archivística. Ha dedicado varios años de su vida a consultar los documentos depositados en el Archivo Secreto Vaticano. Es considerado como el mejor catalán que conoce su funcionamiento. Codirector, entre otros trabajos, de la imprescindible obra “Diccionari d’història eclesiástica de Catalunya”. El tema monográfico está situado en el eje central de los sucesos de la Semana Trágica de 1909. Analiza la Semana Trágica vista por alguno de los responsables de la Santa Sede. Un tema que sigue abierto a la discusión, con la aportación de nuevos documentos. Investiga el material depositado por los responsables durante muchos años en el Archivo Secreto Vaticano y analiza la actuación de los hombres fuertes de su tiempo en la Nunciatura Apostólica y en la Secretaría de Estado del Vaticano. Prueba de su gran valor documental es el encabezamiento que le dirige el presbítero Dr. Vilaseca al rector del seminario de Comillas en relación a los sucesos ocurridos: “Y sin embargo, fuerza decirlo, lo que Vds saben, no es la milésima parte de lo sucedido: por que sujeto todo a la previa censura militar, no ha dejado ésta pasar noticia alguna verídica, y los periódicos todos han publicado una breve relación con las mismísimas palabras que la censura ha permitido”. Ha puesto mucha documentación a la luz y alcance de los interesados. Prueba de su valor documental hay que recordar que por decisión del Papa Benedicto XVI se ha procedido a la apertura de los fondos del pontificado de Pío XI, que abarca desde febrero de 1922 a febrero de 1939. Los hechos son vistos por la Santa Sede, por informes redactados por presbíteros de aquellos tiempos, donde el número de víctimas se eleva considerablemente hasta los tenidos como datos fiables hasta la fecha. Se analizan los orígenes, las diferentes protestas de personalidades religiosas, sucesos y sus consecuencias posteriores al fusilamiento de Ferrer i Guardia, así como los intentos de conseguir su indulto, así como el eco y sus consecuencias. Infinidad de comentarios a pie de página. Con un impagable prólogo del historiador Monseñor Vicente Cárcel Ortí. Como en otras ocasiones hacemos nuestras las palabras del prologuista que opina que “hay que dejar hablar a los documentos y a quienes los redactaron”. Una gran parte del trabajo está dedicado a los apéndices documentales, donde se mantiene el idioma original en que fue redactado, ya sea en francés, italiano, castellano y catalán. El trabajo está completado con una buena cantidad de material gráfico donde se aprecian signos evidentes de la tragedia. A través de sus casi 600 página es un libro muy recomendable para todos los interesados en el tema tratado, ya que facilita numerosos datos y documentación inédita, así como los amantes de la historiografía catalana y las luchas sociales.